Hola, Pep! - Frases fetes 3

9 de desembre 1996

Jo no m’hi vaig quedar, perquè acabava molt tard i no m’hi deixen quedar, perquè l’endemà se m’enganxen els llençols.

No es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat, i que de més verdes en maduren i que queden més dies que llonganisses.

Hola, Pep! Frases fetes-2

28 de novembre 1996

Un dia vaig somiar que una serp més llarga que un dia sense pa entrava a la meva habitació.

2 de desembre 1996

Als mesos de març i abril hi havia una caseta de bosc i plovia a bots i barrals.

4 de desembre 1996

Hem estat donant més voltes que un ventilador perquè no trobàvem aparcament.

“Calla, pesat, que sembles un disc ratllat”.

Ell tenia molta feina i m’ha dit que ja me’n farà cinc cèntims un altre dia.

Hola, Pep! Frases fetes-1

15 de novembre 1996

1. Quan li pregunto si té nòvio em diu que me’n vagi a pastar fang i em tira un coixí del sofà pel cap.

2. El pare diu que tinc la mà foradada i que duro que arreplego, duro que em gasto.

20 de novembre 1996

3. El pare diu que m’he quedat com un secall.

22 de novembre 1996

4. Estic fet una coca.

5. Un dia vaig sentir que el pare deia que a en Narcís totes li ponien i que arribaria molt lluny.

HOLA, PEP !

Durant el segon trimestre fem la lectura compartida del llibre "Hola, Pep!", obra de l'escriptor Jaume Cela i il·lustrat per Francesc Rovira.

El llibre és un  recull de cartes que en Xavier, un nen de 9 anys, envia al seu admirat jugador de futbol del Barça Pep Guardiola  (però que també podria enviar al Pochetino o fins i tot al Casillas!, per què no?). A través d'elles coneixem una família nombosa amb tots els problemes de relació entre germans pares, avis..., quins són els seus somnis, els seus neguits i les preguntes davant la vida d'un nen, que ja sembla un company més de la classe.

A més de gaudir de la lectura també aprofitem el llibre per fer un recull de frases fetes que capítol a capítol van apareixent i que anirem comentant.

Jaume Cela (Barcelona, 1949). Escriptor, pedagog i mestre. Compagina la feina de mestre amb la d'escriptor de novel·les per al públic infantil i juvenil.
Jaume Cela reconeix que les experiències viscudes durant la seva infantesa marquen el seu estil de vida i el model educatiu que defensa, basant-se en la llibertat individual. 
L'any 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per al conjunt de la seva trajectòria. 


Obres de ficció

• Una troballa sorprenent, 1987
• Un cas com un piano, 1991
• Com una joguina trencada, 1993
• Xerraires impenitents, 1995
• Hola, Pep!, 1998
• Set raons per estimar els meus pares, 2010

(http://www.escriptors.cat i Viquipèdia)